
Xátiva la ciutat de les mil fonts.
L’empremta del passat de diverses civilitzacions van deixar en ella la seua cultura, els seus monuments i episodis històrics, alguns d’ells cruents .
Els seus carrers d’entramat, àrab amaguen esglésies, convents i palaus que narren històries d’assetjaments i revolucions, però també llegendes i costums d’esta ciutat que en esta apassionant ruta descobrirem.
Des que l’home de Neanderthal poblara els propers paratges naturals de la Cova Negra, durant la seua història, Xátiva ha sigut habitada per totes i cada una de les civilitzacions que van ocupar la Península Ibèrica.
A la Saitabi ibera, que encunyà moneda a finals del segle III abans de Crist, i de la que els seus genets guanyaren fama en les campanyes del cartaginés Anníbal, va succeir la Saetabis romana, municipi de dret llatí, famós per la qualitat dels seus llins i punt neuràlgic de la Via Augusta.
Els visigots la van convertir en seu episcopal i els seus bisbes van participar en els concilis de Toledo, fins que els àrabs van convertir a Medina Xateba en un florent centre cultural, bressol del paper a Europa, en el que van habitar poetes i erudits.
En 1244 el rei Jaume I, la va conquistar, tornant-li el seu caràcter cristià, engrandint el seu castell fins a convertir-lo en presó d’Estat. Xàtiva va obtenir el títol de ciutat en 1346 i es convertí en la segona ciutat del Regne de València.
En ella s’instal•larien importants famílies nobles que construirien els seus palaus engrandint-la, fins que la venjança de Felip V va caure sobre la ciutat, per recolzar la causa de l’arxiduc Carles en la Guerra de Successió Espanyola, patint la ira del rei, que la destruiria i cremaria, intentat soterrar-la en l’oblit canviant el seu nom.
Però entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX, Xàtiva recuperaria la seua importància i el seu nom, alhora que lluitava per recuperar la seu del bisbat perdut, que mai aconseguiria, a pesar de la grandiositat de la seua basílica i d’haver nascut en ella dos dels papes que passarien a la història.
Hui Xátiva és una ciutat amb més de 30.000 trenta mil habitants, capital d’una comarca i destacat centre de servicis, amb una animada activitat comercial.
Una ciutat que sorprén, que exhibix orgullosa el seu passat ple de personatges il•lustres de totes les èpoques, entre els que es troben sants, bisbes, cardenals, així com els papes de la família Borja, Calixt III i Alexandre VI, o artistes de la talla de José Ribera “L’Españoleto”, erudits i literats com els germans Villanueva, descobridors i inventors com Francisco de Paula Martí, inventor de la Taquigrafia i de la ploma estilogràfica.
Els seus carrers amaguen milers d’històries i llegendes, algunes tràgiques. El seu castell domina i abraça a esta ciutat màgica, que de seguida els sorprendrà al conéixer el seu passat i la seua història.
Benvinguts a Xàtiva, a la ciutat de les mil fonts, dels papes Borja, a la ciutat cremada per la ira d’un rei.
Estan invitats a descobrir este lloc meravellós i únic.
Desde que el hombre de Neanderthal poblara los cercanos parajes naturales de la Cova Negra, durante su historia, Xátiva ha sido habitada por todas y cada una de las civilizaciones que ocuparon la Península Ibérica.
En nuestros días, Xátiva es una ciudad con cerca de 30.000 habitantes, capital de una comarca y destacado centro de servicios, con una animada actividad comercial.
Una ciudad que sorprende, que exhibe orgullosa su pasado llena de personajes ilustres de todas las épocas, entre los que se encuentran santos, obispos, cardenales. así como los papas de la familia Borja, Calixto III y Alejandro VI, o artistas de la talla de José Ribera “El Españoleto”, eruditos y literatos como los hermanos Villanueva, descubridores e inventores como Francisco de Paula Martí, inventor de la Taquigrafía y de la pluma estilográfica.
Sus calles esconden miles de historias y leyendas algunas trágicas, su castillo domina y abraza a esta ciudad mágica, que pronto les sorprenderá al conocer su pasado y su historia.
Bienvenidos a Xátiva, a la ciudad de las mil fuentes, de los Papas Borja, a la ciudad quemada por la ira de un rey.
Están invitados a descubrir este lugar maravilloso y único.
Monumento que recuerda la valerosa defensa de la ciudad ante el sangriento ataque de las tropas de Felipe V.
Esta Iglesia perteneció al antiguo convento de los franciscanos en la que estan enterrados familiares de los Borgia (Borja) y el conde de Urgell que estuvo preso en el famoso Castillo de Xátiva.
Xátiva es conocida como la ciudad de las mil fuentes, por las numerosas fuentes que desde antiguo pueblan la ciudad que son desde antiguo ingeniosamente abastecidas . Esta coronada por la pequeña imagen de San Francisco
Jaime I durante la conquista a la ciudad otorgó tierras a los nobles lo acompañaban, concediendo a D. Hugo de Montcada la antigua via mayor árabe junto a la muralla, dándole nombre a la misma.
Hasta el incendio de esta ciudad esta calle estuvo poblada por numerosas familias nobles, que tras la contienda con Felipe V, y según tomaron parte en su contra o no fueron desposeídas de todas sus tierras
Hoy se conservan importantes palacios en la misma importantes casas- palacios de:
1) Los Senores de Diego
2) Los Mahíques Sanç
3) Los Marqueses de Montortal
4) Los Ros de Ursino
Jaime I, tras la conquista de la ciudad decidió conservar intacta la mezquita árabe por su excepcional belleza dedicándo su culto a Santa María del Anuncio.
Con el paso de los años los jurados de la ciudad se propusieron recuperar el obispado y decidieron construir una catedral algo que nunca se consiguió, de ahí sus espectaculares dimensiones.
En ella se encuentran importantes regalos de la familia Borja (Borgia) y otros
Tardaría más de cuatro siglos en construirse mezclandose en ella varios estilos artísticos.
Esta plaza fuel el centro neurálgico de Xátiva. El antiguo hospital de pobres o hospital mayor, fue fundado por Jaime I y hoy día conserva su caracter asistencial.
De Estilo gótico con reformas importantes en el S.XVII.
Fue uno de los más importantes de la ciudad gracias a las numerosas aportaciones de los nobles de Xátiva (en aquel momento la segunda ciudad más importante del Reino de Valencia).
En el s.XX se salvó la iglesia de la destrucción del convento al ser utilizada como cine y teatro. Hoy día se encuentran unas restauradas y otras en restauración distintas dependencias del conjunto conventual.
Importante muestra del barroco español dedicadas a las mártires Anastasia y Basilisa.
El Real Monasterio de Santa Clara fundado en 1325, en el ingresaron hijas de familias nobles que le permitio poseer importantes obras de arte y territorios.
La Fuente del antiguo portal del Lleó del siglo XIX, estaba adosada a la entrada el portal del León era una de las fuentes de mayor caudal de la ciudad.
Uno de los espacios más emblemáticos de Xátiva, alberga importantes monumentos como la fuente gótica que le da nombre, el palacio de Alarcon, la portada del convento de los trinitarios, el real monasterio de Santa Clara
Asociado al Palacio del Barón de Sacro-lirio se cuenta una bella historia; corría el año 1600 cuando una epidemia de peste azotaba la ciudad y se sacó en procesión la imagen de una virgen de una capilla de la Seo para que intercediera por ellos, se cuenta que al llegar a este punto giró la mano en la que llevaba un lirio y ese momento, la epidemia empezó a remitir. En conmemoración de este hecho, se celebra una procesión cada 5 de agosto con la Virgen de la Seo, desde entonces patrona de la ciudad.
Audioguías 2009 | Audioguiasonline.com se publica bajo licencia Creative Commons